La poesia mai no és completa. Una mirada al món dels versos sempre imposa la seua particular visió del temps, i aquest temps és necessàriament fragmentari. Fragments de realitat que s’imposen a la mirada. Fragments de l’univers que el poeta aconsegueix arrancar, fer-los reals, o potser impostar-los (ja va dir Pessoa que el poeta és un gran fingidor). Per aquest motiu, Poesia incompleta representa una voluntària forma de mirar i, alhora, de cloure els ulls. Davant la realitat que ens oprimeix i ens cosifica, la llibertat del pensament va prenent alçada fins arribar a recrear l’univers que l’autor ha sabut llegir, o traure’s de dins, com una espècie de mèdium. Recreant els universos de símbols que només ell és capaç de llegir (en paraules més o menys fidels a Baudelaire) haurem de seguir la poesia del nostre poeta en un itinerari d’interioritats i exorcismes. On l’art, la metaliteratura i la vida aniran de la mà. I tan sols amb el tacte lleu del full i la màgia etèria de les sensacions serem capaços de retrobar-nos en l’incert camí de les paraules.
Calumnia Edicions, Col·lecció Moix negre, 7. Mallorca 2021
79 págs. Rústica 15×10 cm
ISBN 978-84-123294-8-3
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.